Pagament d'allò indegut

Es reclama a una companyia telefònica la devolució d'una quantitat que s'havia cobrat de forma indeguda, així com els interessos sobre aquesta quantitat. La demandant al·lega que s'ha de presumir la mala fe de l'empresa demandada quan coneix, a partir de la queixa o reclamació, que el pagament és indegut i permet transcórrer més de dos mesos des de l'inici de la reclamació, obligant la demandant a reclamar judicialment, com que no va rebre resposta o trucada.

La qüestió se centra en el moment d'inici de la meritació d'interessos. El Tribunal Suprem estima el recurs interposat per la demandant i fixa com a dia inicial de la meritació dels interessos legals el de cada pagament indegut efectuat a la demandada. Revoca així el criteri que havia seguit la sentència apel·lada, que fixava aquesta data en el dia en què la demandant va presentar una reclamació a la demandada.

El Tribunal afirma que qui rep un pagament indegut de mala fe ha de pagar els interessos legals. Aquests interessos no són moratoris (els derivats d'un retard en el pagament), sinó indemnitzatoris, pel temps durant el qual, qui va fer el pagament indegut, va ser privat de capital, perquè va ser retingut per qui va cobrar el que mai hauria d'haver cobrat.

Si l'obligació de pagar els interessos del capital cobrat indegudament es retarda fins al moment de la reclamació, es reconeixeria un enriquiment de la persona que va cobrar de mala fe: el gaudi del capital cobrat indegudament sense pagar cap interès.